dijous, 18 d’octubre del 2012

Pollastre rostit per carmanyola

Hi han dos problemes que fan que portar carn a la feina sigui difícil. Primer de tot, si ens volem cuidar una mica i deixar fora la carn amb salsa hem de recórrer a la planxa i no hi ha res pitjor que menjar carn a la planxa feta del dia anterior :-(. L'altre gran problema són els ossos de la carn que es pot fer rostida, penseu en conill, pollastre... tots tenen ossos que són bastant molests per menjar dins d'un taper.
La solució que he trobat jo és: una bona carnisseria on et treguin els ossos de la cuixa i una recepta que si bé, no deixa de tenir salsa, és molt lleugera i no fa que per la tarda estiguem tips i ens costi tornar a treballar.

INGREDIENTS per a 2 persones:
  • 400 gr de cuixa de pollastre sense ós
  • Mig pebrot vermell
  • 2 o 3 pastanagues
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 all
  • 1 fulla de llorer
  • Pebre negre sense moldre (2 o 3 boles)
  • 1 got de vi blanc
  • 1 got d'aigua
 COM ES FA?
Mentre tallem la ceba i les pastanagues a rodanxes i el pebrot a tires, sofregim en una paella el pollastre un cop l'hem salpebrat. Quan comenci a agafar color ho retirem i ho reservem.
A la mateixa paella hi sofregim l'all tallat a trossos, la ceba, les pastanagues i el pebrot vermell. Quan la ceba comenci a estar torradeta li afegim la fulla de llorer, el pebre negre i el got de vi blanc. Esperem que se'ns evapori una mica l'alcohol i hi afegim el pollastre que teníem reservat.
L'aigua l'afegirem a mesura que se'ns evapori el vi per a que no es quedi molt sec. Jo no l'afegeixo tota de cop sino que ho faig a ull, ja que, tampoc cal que ens quedi massa líquid.
Ho deixem a foc fluix durant uns 15 – 20 minuts i ho anem corregint de sal a mesura que anem afegint l'aigua.
Si ens agrada la salsa una mica més espesa podem afegir una cullereta de farina just abans d'afegir el vi. La sofregim una mica vigilant que no es cremi i després hi afegim la resta d'ingredients.
Un bona recepta per poder portar a la feina!
AMB QUINA MÚSICA CUINEM?
Avui ens fiquem una mica nostàlgics i cuinem amb Bill Withers i el seu Ain't no sunshine.

7 comentaris:

  1. La recepta la faré, però sense pebrot. I la música ... noia, avui finalment m'has posat una música a la meva mida! Me la deixo una estona mentre remeno diaris perquè encara no és hora d'anar a la cuina

    ResponElimina
  2. Per fi!! ara ja se q t'agrada!! a partir d'ara et cuidare una mica més musicalment parlant jijijiji

    ResponElimina
  3. Yo no retiraria el pollo primero a fuego fuerte para rustirlo bien por fuera y luego se añaden las verduras que se hagan con el pollo, antes de echar el vino y el agua una cuharadita de harina que se haga un poco y despues añade los liquidos, te quedara la salsa mas ligada.

    ResponElimina
  4. Et prenc la recepta per la setmana que ve... però necessito una mica d'hidrats a la carmanyola, a més a més de la pastanaga!! Que m'aconselles? Hi afegim alguna patata o millor que aprofiti per sucar-hi pa? Ja t'explicaré que tal!!! Apa salut i bon profit!! ;-)

    Polus

    ResponElimina
  5. Como se nota quien ha sido mi profesor jijijiji!!

    ResponElimina
  6. Tu i jo sabem q aquest plat és x sucar-hi pa ;-) pr si no vols pa pots afegir patata i, pq no! boniato! fregit a dauets amb poc oli tb poden quedar molt bé i té més hidrats q la patata... A més ara és temporada!

    ResponElimina
  7. Compro la idea del boniato!! Apali, ja t'explicarem

    ResponElimina